Què us suggereix aquesta fotografia?

El diari 'Avui' ha optat per il·lustrar el descontent que provoca la instal·lació d'una antena telefònica amb els alumnes de l'escola on la volen col·locar.

Aquests es troben al capdavant de la manifestació. Sols. Sense pares ni mestres que els recolzin. Es desgavellen les cordes bucals per denunciar la injustícia. Una imatge plena de força i emotivitat. O en teoria aquest deu ser el propòsit.

Jo només puc veure nens manipulats i enganyats. Estudiants de primària que han sigut ensinistrats amb consignes i moviments. Saben realment el significat de manifestar-se? Del per què són al carrer i no a classe?

Sóc només jo o...

... en Ramón Pellicer fa una vil imitació d'en Matías Prats?!?!?!?!?!?!

Potser caldria que els de 'Polònia' li fessin unes quantes classes de locució.

Aiiiiiiii la cantarella manllevada!

Queridos terrícolas,

¡Estamos de enhorabuena!

Por fin han encontrado un planeta que puede ser el primo pequeño de la Tierra. Temperatura ideal, rocoso, con posibilidades de agua, relativamente cerca de nosotros...

Sí señor. Esto se merece una celebración. Adelante. Descorchad las botellas de alcohol. Abrid los aperitivos individuales de doble envoltorio.

A partir de mañana ya no importa el cambio climático. Ni la contaminación. Ni el reciclaje. Ni el inminente agotamiento de petróleo. Nos lo han confirmado: Hay otras tierras a las que invadir y esclavizar hasta extorsionar todo bien.

Nos estaban asustando demasiado. Incluso pensábamos que después del ‘usar y tirar’ nos quedaríamos sin hogar.

Puede que el nuevo planeta sea más pequeño que la Tierra y sólo apto para los selectos, e incluso que inhabitable, pero ya encontrarán otro que lo sea, ¿No?

Això ja sembla Nadal

Setmanes abans els mitjans de comunicació ja comencen a bombardejar-nos amb Sant Jordi. Ens recorden, per si un cas, que hem de comprar llibres. I ves per on, les recomanacions de cada mitjà pertanyen a determinades editorials. Casualitats de la vida suposo.

Escriptors i editorials es posen d'acord en treure els llibres per aquesta època. La mateixa estratègia que les empreses de joguines, de perfums i altres regals típics del Nadal.

Però no només en això coincideixen, sinó que també amb la qualitat dels productes. Si algú vol qualsevol publicació que no sigui d'autoajuda, de personatges relativament famosos, revivals o thrillers religiosos ho té fotut.

Sembla ser que la demanda vol aquests relats. Això, o que hi ha un esquirol desitjós de globalitzar la tematització del món editorial.

¡Me aburroooooo!

'La Vanguardia' abre hoy la sección de 'Sociedad' con un reportaje sobre los cambios en el ocio infantil.

Según cuenta, los esplais observan que los niños se aburren con mayor facilidad. Toda actividad relativamente larga representa una gran carga en lugar de ser divertida. Los juegos y dibujar también se incluyen.

Este comportamiento se debe a que estos niños forman parte de la "generación zapping". "Se les está acostumbrando a picotear de muchas cosas, pero a no profundizar en nada, buscan la satisfacción constante y rápida" explica Francesc Garreta, presidente de la Federació de Moviments d'Esplais de Catalunya.

La reflexión de Francesc no es nueva. El norteamericano Neil Postman ya lleva años anunciando las consecuencias que acarrea la televisión en la sociedad.

Postman cree que este fenómeno de falta de atención y de aburrimiento crónico se debe a que la televisión se ha convertido gradualmente en nuestra cultura. La ha transformado en un vasto anfiteatro al servicio del negocio y del espectáculo.

También añade que el mundo que nos presenta la televisión ya nos parece natural. Hemos aceptado tan plenamente su definición de verdad, del conocimiento y de la realidad, que la irrelevancia nos parece colmada de importancia y que la incoherencia es algo razonable.

Gracias a la televisión millones de niños han descubierto que aprender es divertido. 'Barrio Sésamo' nos cantaba los números y las primeras palabras. Big Muzzy era nuestro entrañable profesor de inglés. 'Érase una vez..' enseñaba historia y el cuerpo humano. Todos los dibujos de carácter educativo nos han ido enseñando bajo el lema: Aprender es divertido.

Parece que este método ya se ha infiltrado en las aulas educativas catalanas. Los talleres y las manualidades están ganando peso ante las 'aburridas' clases llenas de libros, datos, números y nombres sin ilustrar. Es por eso que los esplais ahora carecen de función. En clase se hace lo mismo: aprender jugando.

Con esta educación, los niños sólo pueden llegar a la conclusión de que todo se consigue mediante la diversión, la inmediatez y sin mover apenas un dedo... Que el mundo gira única y exclusivamente entorno al ocio y al placer momentáneo.

Sade només era cerveza sense alcohol

Els textos llibertins i sado-eròtics que va escriure el Marquès de Sade a la presó no tenen res d'escandalós al segle XXI. Les dissorts de la Justine fan riure si les comparem amb les atrocitats que succeeixen dia rere dia.

Aquesta setmana, i a l'ombra del tiroteig de Virgínia, se celebra el judici de la parella madrilenya que va violar i prostituir els dos fills discapacitats mentals durant el 2002/04. També es jutja el veí de 77 anys que pagava als pares per veure i participar a les orgies. Aquest també va abusar d'altres nens que comprava amb la flauta post-moderna dels diners i els regals.

Arcades i més arcades. Com hem arribat fins aquí? Què tenen al cap els que cometen aquests crims? M'és impossible entendre com uns pares poden vendre els fills a un pedòfil. I menys quan aquests no tenen la mateixa capacitat de consciència i racionalitat que la majoria considerada 'normal'. Els tres degenerats segurament no veuran un bosc en 25 anys, però el càstig i l'aïllament no són la solució al problema.

La notícia només l'he trobat en aquests tres diaris. La resta deuen estar massa enfeinats omplint pàgines amb el gol del Messi :

http://www.larazon.es/noticias/noti_nac1960.htm
http://www.abc.es/20070414/madrid-madrid/fiscal-pide-anos-carcel_200704140250.html
http://www.diarioadn.com/sociedad/detail.php?id=26825

Isolation

In fear every day, every evening
He calls her aloud from above
Carefully watched for a reason
Painstaking devotion and love
Surrendered to self preservation
From others who care for themselves
A blindness that touches perfection,
but hurts just like anything else.