El Blanco da juego

En Sant Pere de Ribes también han abarrotado las calles con carteles, pósters y demás atrezzo político para las elecciones municipales del domingo. Para no ser menos, los ataques bilaterales entre el PSC y el PP también se encuentran en la propaganda.

Este año, no obstante, tienen su gracia e incluso invitar a ser leídos. Sobretodo me refiero a los que ha realizado el Partido Popular. Los responsables de la campaña de marketing han creado eslóganes muy conseguidos con el apellido de su principal rival político José Antonio Blanco.

Reconozco que el juego es facilón y casi inevitable, que no aporta nada al ciudadano sobre las propuestas del partido. Pero, ¿Qué mejor que anunciarse con un toque de humor? Sobretodo si se evitan las frases grandilocuentes y casi desconectadas del programa electoral. A veces el sensacionalismo sienta bien.

P.S. Si cliques a la imatge pots llegir millor el text d'aquesta.

Alcalde nou, idees robades

Baixant per la Rambla ja es poden contar més d'un parell de ciclistes que fan servir el Bicing d'en Jordi Hereu. I és que ja han arribat als 20.000 abonats!!! Tot un aconteixement si tenim en compte que només hi ha parades pel centre de la ciutat i que els usuaris cada vegada tenen més problemes. Ah, tampoc ens oblidem de la manca de carrils bici a la ciutat.

Tots aquests contratemps deuen ser conseqüència de què la iniciativa és nova. Atenció, nova en el sentit temporal i no pas com a idea. En Jordi Hereu ha copiat aquest transport públic de la ciutat de Lyon, sense tenir en compte que les vies de Barcelona s’han d’habilitar per la bicicleta.

Potser caldria que en comptes de gastar el pressupost en retocs de photoshop per a la foto de la campanya, se’ls gastés en un eslògan que anés més acord amb les seves idees, o en millorar Barcelona.

Antisistema = sistema

L'Imma Mayol es considera "antisistema perquè paga una hipoteca i viu en una casa de 98 metres quadrats. Quan Iniciativa els Verds fa servir a l’eslògan “Ser d’esquerres i ecologista per sistema” la Mayol també entra al sac. Ai caram, jo creia que col·locar el prefix anti convertia automàticament la paraula en l’antònim i resulta que la Mayol representa les dues coses.

També m’ha desmuntat les bases del vocabulari el perquè l’’alcaldable de Barcelona ha triat el mot sistema en l’eslògan. Per a l’Imma, aquesta paraula vol dir “lluitar contra la injustícia per un món millor”. Per la RAE, en canvi, significa un “conjunto de cosas que relacionadas entre sí ordenadamente contribuyen a determinado objeto”. No entenc res.

Però per desconcert les declaracions sobre l’eslògan. Mayol afirma que la frase “no és una provocació”. El secretari general de l’ICV Jordi Guillot, pel contrari, admet que amb aquest lema el partit es proposa “sacsejar una mica” l’ambient preelectoral. En què quedem?

Els confiarem el nostre futur?

Entre mig dels centenars de mítings polítics i actes de campanya; el Partit Popular també es dóna algun que altre descans mental. Un dels més memorables i polèmics va ser la cata de vins on va participar José Maria Aznar el passat 3 de maig a Valladolid.

L’expresident del govern va criticar la llei de prevenció del consum d’alcohol, amb arguments en pro de la llibertat ciutadana. Després d’unes quantes xarrupades de vi, aquesta defensa llibertària també va atacar l’eslògan “No podem conduir per tu”, realitzar per la Direcció General de Trànsit.

Aznar va contestar aquesta advertència amb un “I qui t’ha dit si vull que condueixis per mi?” al·legant que, com tothom, ell ja sap quantes copes pot veure sense ser un risc per als demés.

La confiança d’Aznar en els ciutadans al volant, però, no la comparteix l’Alberto Díaz Fernàndez. L’alcaldable per Barcelona fa seu el “Si beus no condueixis” i regalarà 5.000 tests d’acoholèmia a les entrades dels bars per consciènciar als joves. Davant d’això, podem confiar el futur al PP, amb contradiccions de missatge com aquesta?

Treballo per a... qui?

L'escenari és l'Eixample, sortint de la parada de metro Verdaguer. El protagonista, en Jordi Portabella amb un vestit jaqueta color gelat de turró. Observant l'escenari, hi ha una dotzena de persones, la majoria camuflades entre càmeras de vídeo i blocs de notes. 3, 2, 1... Comença l'acte.
En Portabella va narrant els problemes dels majors de 65 anys que viuen sense ascensor. De tant en tant s'uneix la gent que entra i surt del metro. En 20 minuts han perdurat dues àvies i uns xavals punkis que tot rient beuen Xibeca. Entremig d'ells, en Portabella promet instal·lar 1.000 ascensors en 4 anys, si surt escollit a les eleccions municipals de la setmana vinent.

S'acaba l'acte i comença la ronda de preguntes. Un dels periodistes qüestiona el per què s'ha fet el míting al carrer. La resposta és simple. El problema afecta als veïns de l'Eixample i cal treballar per a ells in situ i de "tu a tu". Llàstima que a l'escenari polític només hi hagués dos possibles afectats.

Per a qui ha treballat avui en Portabella?