PER FI!!!!!!!

Després de mil i una hores fent aquest treball ja està imprès. D'aquí uns minuts el deixarè a la guixeta del professor i LLESTOS!!!!

Quan fem unes birres en motiu de celebració?!?!?!!?!?!

PD. Surt del revès per la càmera (no malpenseu!)

Hores extra. Presa III

Jo també vull que em tractin com una princesa!

He anat a gravar la veu per a la peça a les 8:20 del matí i resulta que el tècnic m'ha dit que no podia perquè no em tocava classe. He insistit dient que fins les 9 no vindrien i que només necessitava mitja hora. M'ha contestat amb molt mala cara: no pots venir quan hi ha classe perquè estic preparant els equips pels alumnes. 

Preparar els equips significa: 

- Engegar el pc i pantalles

-Conectar servidor

- Iniciar Avid

-Posar la carpeta 'Gallifa'

-Pujar faders de la taula de so

És veu que m'ha vist incapaç de fer això i m'he hagut d'esperar a què preparès TOTES les sales abans d'entrar.  Ah, i per si un cas em perdo, només m'ha deixat oberta una porta: la de la sala més petita. 

I després, misteriosament, ha desaparegut. Eren les 9:15 quan he marxat i no hi havia ningú. Ni alumnes ni tècnic.

Sort que no he tingut cap problema...

Hores extra: Presa II

La tarda de dijous ja em recordava a una ressaca de vi don Simon i whiskey Doble V: el malestar no s'acaba mai.... 

Avui al matí l'equip ENG de cultura hem anat a intentar arreglar la notícia. Dijous estàvem completament bloquejades i no hi havia manera d'avançar. Fins i tot ens havíem plantejat la idea d'anar a gravar un altre tema i començar de nous, però és que no hi ha hores per fer-ho!!!!! Hem d'apechugar amb el que tenim.

Quan vas a gravar un tema, tens una idea general de com anirà enfocada la notícia. D'aquesta manera vas més ràpid a l'hora de buscar plans i també de saber com la muntaràs. Nosaltres teníem un guió mental per a la peça de cultura i les imatges enregistrades anaven lligades a aquest.  Que a les sis de la tarda es faci fosc no ajuda gaire per tenir més recurs visuals per si de cas falla l'enfoc de la notícia. 

La Marga i jo ens trobàvem en aquesta situació: 20 minuts d'imatges que il·lustraven un text inservible. Havíem de buscar un fet noticiable que es pogués lligar amb el que havíem gravat al parc. Resulta que la notícia més reellevant al parc de la Ciutadella data de l'any passat, i és quan van buidar el llac (ohhh, què interessant!)

Però ens negàvem a presentar una peça "fluixa" sense haver lluitat per millorar-la. Així que el contraatac a aquest situació ja desesperant va ser buscar al google coses com: aniversari+parc+ciutadetalla, rècord+visitants+parc+2007, activitats+lúdiues+"parc de la ciutadella" i.... turistes+Barcelona+2007. JA HO TENÍEM!!!!!!!!!! Just aquesta setmana s'han anunciat els % de guiris que venen a fbarcelouna i ves per on, la xifra ha augmentat (joujoujoujoujoujoujou).

I ara ve la pregunta clau i decisiva per al futur i la reputació de la Marga i meva: Com carai unim les notres imatges, el parc, la secció de cultura i aquesta xifra????? La resposta és: Molts d'aquests turistes inclouen a la ruta una visita al parc.

----Toca moment de reflexió-----

I ara sigueu sincers: Està molt, molt, molt, molt, molt agafat amb pinces?!?!? Vull dir, pot colar com a notícia de cultura? Nosaltres ens hem posat molt contentes amb aquesta ida, però després d'experimentar el primer fracàs rotund... Començo a creure que serem les protagonistes durant la reunió de diseccionar l'informatiu en busca d'errates...

Ànims Marga! Que dilluns serà un gran dia

Hores extra. Presa I

I després de l'entranyable tarda a les sales d'Avid... MÉS!

El dijous tarda teniem programada la visita als estudis de BTV. Però a les grans, noves i fashion victims instal·lacions, eh! Si és que fins i tot es pot triar la línia de metro per arribar-hi! Que per cert i no vull fer-me pesada però.... haguéssim arribat ABANS si en Jordi no s'hagués quedat abandonat a la universitat (ja està. Ho havia de dir).

Quina ràbia. No vaig poder fer el comentari "QUÉÉÉÉÉÉÉ MACUUUUUU!" al arribar. Després de treballar aquest estiu com a becària, ja tenia una mica vist el plató, les redaccions, els platós... I ara és quan em pregunto: Si ja ho tenies vist, com és que vas venir? Fàcil. Simplement perquè sí. Escriure els raonaments i les conclusions fa una mica de mandra quan puc donar una resposta més contundent i efectiva amb dues paraules.

Em plantejo acabar el comentari sobre la visita a BTV aquí, però potser queda una mica trist i que vaig de sobrada, com si ahir a la nit hagués perdut el temps. I no va ser pas així. 

Estar present a edició després de formar part d'un informatiu fa veure les coses d'una altra manera. Per exemple, el noi de l'audio em va semblar un semi-Déu. Era increíble la pasimonia amb la que anava entrant l'audio del plató, de les peces, les entradetes... Ara pujo dos faders, ara en baixo dos. Ara em relaxo a la cadira, ara torno a pujar faders. Increíble!!!! Li hauria d'haver demanat el número.... Tot i que hagués preferit el del càmera que grabava a la presentadora. Vull una feina així!!! On haig de signar?

Llàstima que BTV ja no utilitzi el còmode sistema VTR de la Pompeu. D'altra banda podria haver demanat una classe magistral per fer anar la rodeta del temps com si fos la de 'Ipod.

----INCÍS mental:

La visita també va començar amb una visita al pis 1 on hi ha els programes i els encarregats del Diari de Barcelona digital. Em va sobtar molt que perdessin bona part de lector quan van canviar l'estil de donar un text i unes fotos a fer peces més dinàmiques amb el flash. Quina mena de gent ho consultava? M'estic plantejant de fer un comentari amb càmera digital. Falta saber si han pensat amb els usuaris de Mac.

FI de l'incís mental----

La meva atenció a la visita va començar a disminuir... Començava a ser tard i avui ha sigut un dia força dur, però abans de sortir per la porta fem un cercle rodó per parlar sobre les possibilitats que tenim quan sortim de la Pompeu. Conclusió: la premsa escrita no té futur i ens hem d'allistar a la televisió o a la ràdio... Una vegada més em trobo defensant una causa perduda. 

M'encanta l'organització de la UPF

Són les 17:53

----- stop -----

Porto una hora i 47 minuts a la sala d'Avid

-----stop-----

Editant? Sííííííííí...... Les ganes.

Totes les sales d'Avid estan plenes. Els alumnes de primer han arriba

t abans i les han ocupat sense pietat ni consideració. Fins les sis no se'n van i aquí em trobo

 jo, sentada al terra amb el portàtil de la rubia muy legal. Em sento com una pobre desparrecada demanant una moneda que mai arribarà.

En fi, que no es pot ser tan pesimista. Així que m'ho prenc amb filosofía i escolto 'Close to me' dels Cure amb la Montse al costat. M'anima, però la impotència no marxa. A sobre els companys que han aconseguit tenir sala estan concentrats fent la seva fei

na i no em donen conversa... Rancis!

Aissssss què dura és la meva vida! A sobre ara la Monste ha marxat a parlar amb una professora per aprofitar el temps... Bé, jo també ho faig escrivint al blog, tot i que no sé si és el millor moment per fer-ho.

El text redactat de la nostra pesa s'ha de canviar. No és noticiable i a sobre té un to poètic que fa pena quan es locuta perquè no s'enten... En un principi la Marga i jo voliem veure les imatges i aconseguir redactar alguna cosa decent per a salvar la peça, però sense sala lliure no es pot fer...

Mentre espero que siguin les sis, o que un superdotat amb l'avid de primer acabi abans, la Marga està fent l'apunt del dia. No l'envejo gaire, tot i que està aprofitant la tarda. Parlar com si fos un expert sobre economia pot ser tot un espectacle venint de mi. Si no sé ni com es diu en Serrat... Què trist va ser!

Aisssssss!!!!! Ja m'he fet a la idea de què haurem de reservar la sala un altre dia i fer el que hauríem de fer ara. EDITAR la pestinent peça de cultura. Una peça que encara no sé com quedarà, perquè el professor ens ha matxacat la idea inicial de fer una tarda de dilluns al parc de la Ciutadella. No hi ha notícia. 

Avui al matí ja m'ha semblat que no seria el meu dia. El café que m'he preparat amb tan d'amor i dedicació a les 8 del matí m'ha caigut dos cops a terra :( Ja sé que no roba  tant de temps col·locar una càpsula de la nespresso dins de la cafetera i apretar un botó, però.... tampoc vaig molt sobrada al matí! I els meus 15 minuts de Cuní no els redueixo per un coffee. Fins que no escolto el "Matins punt sí, matins punt no", no sóc feliç.

Prou de lamentar-me de coses trivials. El que haig de fer és buscar un buit de dues hores a la meva agenda que coincideixin amb la Marga per a muntar la peça. 

FACILÍSSIMMMMMM

 ¬¬

PD. Hem posat Chimo Bayo a tota hostia per a veure si algú s'en va. De moment ningú es mou... Seran fans d'aquest person? 

Proposo muntar una rave a la sala d'Avid pels que no tenen res a fer.

                                                  

TODO ES UNA BROMA

"Un noticiario es un formato para el entretenimiento, no para la educación, la reflexión  o la catarsis. [...] Allí se presentan noticias, no sólo fragmentos sino, además, sin contexto alguno, sin consecuencias, sin valor y, por lo tanto, sin seriedad esencial; es decir, noticias puramente entretenidas".

Amb aquestes paraules, el teòric de la informació Neil Postman descriu els informatius que milions de persones veuen cada dia arreu del món.

Massa cops he assentit a favor d'en Postman mentre en miro un. Les cares neutres dels presentadors informant sobre un genocidi. I la mateixa cara més tard per parlar d'una passarel·la de moda. Senzillament em reventa. I més quan aquest factor s'uneix amb una informació incompleta per falta d'imatges. 

Però aquest malestar no sempre apareix. Entremig d'aquests criadors de zombies culturals també trobo professionals que s'esforcen per oferir el màxim en el minut o dos que dura la peça informativa. Sense deixar de banda els mètodes per a captar l'atenció, és clar.

Després d'haver començat l'assignatura de taller de televisió, i de formar part del primer informatiu, l'afirmació que fa en Postman sobre els informatius de televisió, on assegura que "tot és una broma", ha fet un pas endarrera. No és fàcil fer un informatiu. Cal dedicar-hi moltes hores i esforços en equip. 

Pensar que totes les hores de treball, de tensió i de nervis han sigut per aprendre a gastar una broma a l'espectador em fa sentir com un drap brut inservible. La feina d'un periodista no és fer riure al receptor, com fa un pallasso, sinó informar-lo i donar-li unes eines perquè entengui millor el món que l'envolta. Ho podrem aconseguir?