jueves, 26 de abril de 2007

Què us suggereix aquesta fotografia?



El diari 'Avui' ha optat per il·lustrar el descontent que provoca la instal·lació d'una antena telefònica amb els alumnes de l'escola on la volen col·locar.

Aquests es troben al capdavant de la manifestació. Sols. Sense pares ni mestres que els recolzin. Es desgavellen les cordes bucals per denunciar la injustícia. Una imatge plena de força i emotivitat. O en teoria aquest deu ser el propòsit.

Jo només puc veure nens manipulats i enganyats. Estudiants de primària que han sigut ensinistrats amb consignes i moviments. Saben realment el significat de manifestar-se? Del per què són al carrer i no a classe?

Sóc només jo o...

... en Ramón Pellicer fa una vil imitació d'en Matías Prats?!?!?!?!?!?!

Potser caldria que els de 'Polònia' li fessin unes quantes classes de locució.

Aiiiiiiii la cantarella manllevada!

miércoles, 25 de abril de 2007

Queridos terrícolas,


¡Estamos de enhorabuena!

Por fin han encontrado un planeta que puede ser el primo pequeño de la Tierra. Temperatura ideal, rocoso, con posibilidades de agua, relativamente cerca de nosotros...

Sí señor. Esto se merece una celebración. Adelante. Descorchad las botellas de alcohol. Abrid los aperitivos individuales de doble envoltorio.

A partir de mañana ya no importa el cambio climático. Ni la contaminación. Ni el reciclaje. Ni el inminente agotamiento de petróleo. Nos lo han confirmado: Hay otras tierras a las que invadir y esclavizar hasta extorsionar todo bien.

Nos estaban asustando demasiado. Incluso pensábamos que después del ‘usar y tirar’ nos quedaríamos sin hogar.

Puede que el nuevo planeta sea más pequeño que la Tierra y sólo apto para los selectos, e incluso que inhabitable, pero ya encontrarán otro que lo sea, ¿No?

martes, 24 de abril de 2007

Això ja sembla Nadal

Setmanes abans els mitjans de comunicació ja comencen a bombardejar-nos amb Sant Jordi. Ens recorden, per si un cas, que hem de comprar llibres. I ves per on, les recomanacions de cada mitjà pertanyen a determinades editorials. Casualitats de la vida suposo.

Escriptors i editorials es posen d'acord en treure els llibres per aquesta època. La mateixa estratègia que les empreses de joguines, de perfums i altres regals típics del Nadal.

Però no només en això coincideixen, sinó que també amb la qualitat dels productes. Si algú vol qualsevol publicació que no sigui d'autoajuda, de personatges relativament famosos, revivals o thrillers religiosos ho té fotut.

Sembla ser que la demanda vol aquests relats. Això, o que hi ha un esquirol desitjós de globalitzar la tematització del món editorial.

domingo, 22 de abril de 2007

¡Me aburroooooo!


'La Vanguardia' abre hoy la sección de 'Sociedad' con un reportaje sobre los cambios en el ocio infantil.

Según cuenta, los esplais observan que los niños se aburren con mayor facilidad. Toda actividad relativamente larga representa una gran carga en lugar de ser divertida. Los juegos y dibujar también se incluyen.

Este comportamiento se debe a que estos niños forman parte de la "generación zapping". "Se les está acostumbrando a picotear de muchas cosas, pero a no profundizar en nada, buscan la satisfacción constante y rápida" explica Francesc Garreta, presidente de la Federació de Moviments d'Esplais de Catalunya.

La reflexión de Francesc no es nueva. El norteamericano Neil Postman ya lleva años anunciando las consecuencias que acarrea la televisión en la sociedad.

Postman cree que este fenómeno de falta de atención y de aburrimiento crónico se debe a que la televisión se ha convertido gradualmente en nuestra cultura. La ha transformado en un vasto anfiteatro al servicio del negocio y del espectáculo.

También añade que el mundo que nos presenta la televisión ya nos parece natural. Hemos aceptado tan plenamente su definición de verdad, del conocimiento y de la realidad, que la irrelevancia nos parece colmada de importancia y que la incoherencia es algo razonable.

Gracias a la televisión millones de niños han descubierto que aprender es divertido. 'Barrio Sésamo' nos cantaba los números y las primeras palabras. Big Muzzy era nuestro entrañable profesor de inglés. 'Érase una vez..' enseñaba historia y el cuerpo humano. Todos los dibujos de carácter educativo nos han ido enseñando bajo el lema: Aprender es divertido.

Parece que este método ya se ha infiltrado en las aulas educativas catalanas. Los talleres y las manualidades están ganando peso ante las 'aburridas' clases llenas de libros, datos, números y nombres sin ilustrar. Es por eso que los esplais ahora carecen de función. En clase se hace lo mismo: aprender jugando.

Con esta educación, los niños sólo pueden llegar a la conclusión de que todo se consigue mediante la diversión, la inmediatez y sin mover apenas un dedo... Que el mundo gira única y exclusivamente entorno al ocio y al placer momentáneo.

jueves, 19 de abril de 2007

Sade només era cerveza sense alcohol

Els textos llibertins i sado-eròtics que va escriure el Marquès de Sade a la presó no tenen res d'escandalós al segle XXI. Les dissorts de la Justine fan riure si les comparem amb les atrocitats que succeeixen dia rere dia.

Aquesta setmana, i a l'ombra del tiroteig de Virgínia, se celebra el judici de la parella madrilenya que va violar i prostituir els dos fills discapacitats mentals durant el 2002/04. També es jutja el veí de 77 anys que pagava als pares per veure i participar a les orgies. Aquest també va abusar d'altres nens que comprava amb la flauta post-moderna dels diners i els regals.


Arcades i més arcades. Com hem arribat fins aquí? Què tenen al cap els que cometen aquests crims? M'és impossible entendre com uns pares poden vendre els fills a un pedòfil. I menys quan aquests no tenen la mateixa capacitat de consciència i racionalitat que la majoria considerada 'normal'. Els tres degenerats segurament no veuran un bosc en 25 anys, però el càstig i l'aïllament no són la solució al problema.

La notícia només l'he trobat en aquests tres diaris. La resta deuen estar massa enfeinats omplint pàgines amb el gol del Messi :

http://www.larazon.es/noticias/noti_nac1960.htm
http://www.abc.es/20070414/madrid-madrid/fiscal-pide-anos-carcel_200704140250.html
http://www.diarioadn.com/sociedad/detail.php?id=26825

miércoles, 18 de abril de 2007

Isolation

In fear every day, every evening
He calls her aloud from above
Carefully watched for a reason
Painstaking devotion and love
Surrendered to self preservation
From others who care for themselves
A blindness that touches perfection,
but hurts just like anything else.

martes, 17 de abril de 2007

La cultura ESPAÑOLA

Barcelona lleva tres años luciendo la cinta de miss antitaurina. De momento la plaza Monumental de la ciudad sigue acogiendo corridas como la de ayer con El Juli. Y lo hará hasta el 2008. O eso es lo que se dijo cuando Joan Clos era alcalde; y cuando José Montilla aún disfrutaba con los hombres de trajes de luces ajustados, bajo el título de ministro de Industria.

Hay quien piensa que la prohibición de este acto ‘cultural’ (sección donde aparece en los periódicos) es un signo de “nacionalismo catalán”. Un intento para eliminar esta “fiesta nacional”, como quien suprime el cocido madrileño del menú veraniego. Que la empresa Balaña (propietaria) haya anunciado la quiebra del negocio no parece influenciar en el cierre de la única plaza de toros activa en Barcelona.

Tampoco sirve de pretexto la idea de que las corridas son una matanza ociosa de animales. La Unión Europa también está de acuerdo. En octubre, la Eurocámara decidió (con 412 votos a favor, 178 en contra y 15 abstenciones) suprimir la palabra “toros” del texto donde se pedía “a la Comunidad Europea que ponga fin a la lucha de perros, toros y gallos adoptando normas legales, nacionales o comunitarias”.

Claro. Hay una clara diferenciación. La lucha de toros es entre el Hombre y el animal. ¿Cómo se puede cuestionar esta muestra de poder y virilidad? No es lo mismo ver como pelean hasta morir dos animales de la misma especie, que un hombre luche con un trozo de tela y banderillas-estaca contra un vacuno. En el segundo caso es cultura. O sino, ¿Qué contiene El Cossío que reparte los domingos El Mundo? Esperemos que ser miss Antitaurina signifique algo más que una etiqueta cosmopolita.

jueves, 12 de abril de 2007

Els màrtirs de massapà

Com seria la vida dels joves si grups com The Strokes o Arctic Monkeys estiguessin prohibits? Uhhhhh... Tornem a començar. Com seria la vida dels joves si el govern prohibís el rock? Fora clubs de fans, habitacions forrades de pòsters, festivals... Amb qui es compararien els adolescents? Què farien per les nits? Des de fa dos anys que Mahmud Ahmadineyad va prohibir la música occidental a l’Iran. Fora rock, pop, reggaeton, salsa, house...

Cap mitjà de comunicació els ha bombardejat amb la rapada de la senyoreta Britney Spears, ni amb les rabietes i pataletes de Pete Doherty. Les emissores de ràdio tampoc punxen el nou single de Shakira i Beyoncé. Però com ja se sap, el prohibit és doblement atractiu. Els joves no s’han quedat amb els braços creuats i han conservat una xarxa clandestina per on circulen els àlbums i proliferen grups de música que imiten el so americà i europeu.

Hypernova és un d’aquests. Al seu país organitzen zulo-concerts d’amagat per oferir al públic aquest so q
ue “destrossa la moral de la república islàmica”. Cada vegada “arrisquen la vida” pel rock & roll i la lluita contra el sistema. La història d’actitud punk d’Hypernova sembla que ha enamorat Estats Units. No paro de trobar frases com: “"At a time when the chasm between East and West is growing daily and misplaced hostility and lack of communication are thwarting any efforts at building bridges, it is reassuring to know that there is still one medium that remains uncorrupted by petty bigotry and short-sightedness, and transcends all issues of race, religion and ideology”.

OOoOoOohhhhhhhh Sííííííííí!!! Com deuen estar gaudint a USA. Els joves d’Iran rebutgen la cultura oriental i fan tot el possible per impregnar-se de la seva. Desafien les autoritats i expressen la resignació amb els mateixos acords que sonen cada dia als països democràtics. Aquests vailets rebels són el futur i caminen a ritme de rock. Com la democràcia. I no només això, sinó que també calcen All-stars, duen samarretes de ratlles i ulleres de pasta.

Ara Hypernova es troba a Nova York després de patir no sé quants problemes per tramitar el viatge. Tots els mitjans informen sobre aquest grup iranià que lluita per ser lliure amb l’arma de la cançó. Sí, reconec que a mi també m’ha captivat la història, però lamentablement la seva música és més del mateix. Hypernova només són uns màrtirs de massapà que aviat desapareixeran. Un grup que, tan aviat com s’hagi explotat la imatge de ser la B.S.O. de la pau juvenil, poques persones els recordaran. Com tampoc els Strokes o els Arctic Monkeys que fan servir com a motlle.



Si teniu curiositat...

http://www.myspace.com/hypernovamusic

miércoles, 11 de abril de 2007

Un bon despertar

6:30 am. Després de 15 dies d’inactivitat cerebral em desperto alarmada amb el 3/24. Telemadrid ha difós un reportatge on titlla els catalans de nacionalistes, propagandistes i dictadors de llengua. És més! Han fet servir l’exemple d’El Temps de TV3 com a font indiscutible d’aquest comportament marginador.

Es veu que els mapes del Picó són actives espirals demagogues que tergiversen la història i realitat del Territori Espanyol. La televisió catalana no ho fa per motius d’idioma, no. Suprimeix la major part de l’Estat per motius ideològics! Déu meu. Fins ahir al mati que visc en un engany, i Telemadrid m’ha obert els ulls.

Han transcorregut més de 24 hores per trobar un buit a l’horari pompeuenc i veure el revelador reportatge des del Youtube. Amb una ultra qualitat d’imatge he descobert que només a 10 minuts de casa meva resideix un home que viu tot un calvari perquè la seva filla no pot estudiar en castellà. Sí, així és Sitges. Els arcs de sant martí són un holograma que camufla l’estelada. Ningú parla el castellà pel carrer ja que des de petits les escoles veten els castellanoparlants. Però lamentablement Sitges no és el gueto. Tota la comunitat autònoma discrimina la resta de llengües!

Oblida’t d’anar per la via pública si només entens el castellà. És impossible saber què dimonis vol dir Tabac, Transports Públics, Viatges o La Rambla. Tots els rètols es troben només en català o sinó comproveu-ho a la Renfe. I preguntar als residents? Més val deixar-ho estar perquè respondran amb aquell idioma d’arrel tant llunyana al llatí.

Maleducats! Quina falta d’hospitalitat i de respecte! Què carai! Jo també m’haig d’incloure. Em van educar en català fins l’ESO. Llavors... potser el diccionari de castellà que em van fer comprar és fals i les classes d’història una propaganda política catalanista. Fins i tot m’han canviat el significat de les paraules!

Jo creia que la frase “Cataluña navega entre dos lenguas enfrentadas” vol dir que aquestes dues lluiten, són contrincants i/o enemigues; però segons Telemadrid vol dir que el català discrimina i margina al castellà. Mare meva. M’han manipulat i resulta que tan sols sé parlar un idioma perquè aquí és impossible aprendre’n un altre.