Com seria la vida dels joves si grups com The Strokes o Arctic Monkeys estiguessin prohibits? Uhhhhh... Tornem a començar. Com seria la vida dels joves si el govern prohibís el rock? Fora clubs de fans, habitacions forrades de pòsters, festivals... Amb qui es compararien els adolescents? Què farien per les nits? Des de fa dos anys que Mahmud Ahmadineyad va prohibir la música occidental a l’Iran. Fora rock, pop, reggaeton, salsa, house...
Cap mitjà de comunicació els ha bombardejat amb la rapada de la senyoreta Britney Spears, ni amb les rabietes i pataletes de Pete Doherty. Les emissores de ràdio tampoc punxen el nou single de Shakira i Beyoncé. Però com ja se sap, el prohibit és doblement atractiu. Els joves no s’han quedat amb els braços creuats i han conservat una xarxa clandestina per on circulen els àlbums i proliferen grups de música que imiten el so americà i europeu.
Hypernova és un d’aquests. Al seu país organitzen zulo-concerts d’amagat per oferir al públic aquest so q
ue “destrossa la moral de la república islàmica”. Cada vegada “arrisquen la vida” pel rock & roll i la lluita contra el sistema. La història d’actitud punk d’Hypernova sembla que ha enamorat Estats Units. No paro de trobar frases com: “"At a time when the chasm between East and West is growing daily and misplaced hostility and lack of communication are thwarting any efforts at building bridges, it is reassuring to know that there is still one medium that remains uncorrupted by petty bigotry and short-sightedness, and transcends all issues of race, religion and ideology”.
OOoOoOohhhhhhhh Sííííííííí!!! Com deuen estar gaudint a USA. Els joves d’Iran rebutgen la cultura oriental i fan tot el possible per impregnar-se de la seva. Desafien les autoritats i expressen la resignació amb els mateixos acords que sonen cada dia als països democràtics. Aquests vailets rebels són el futur i caminen a ritme de rock. Com la democràcia. I no només això, sinó que també calcen All-stars, duen samarretes de ratlles i ulleres de pasta.
Ara Hypernova es troba a Nova York després de patir no sé quants problemes per tramitar el viatge. Tots els mitjans informen sobre aquest grup iranià que lluita per ser lliure amb l’arma de la cançó. Sí, reconec que a mi també m’ha captivat la història, però lamentablement la seva música és més del mateix. Hypernova només són uns màrtirs de massapà que aviat desapareixeran. Un grup que, tan aviat com s’hagi explotat la imatge de ser la B.S.O. de la pau juvenil, poques persones els recordaran. Com tampoc els Strokes o els Arctic Monkeys que fan servir com a motlle.
Si teniu curiositat...
http://www.myspace.com/hypernovamusic
Cap mitjà de comunicació els ha bombardejat amb la rapada de la senyoreta Britney Spears, ni amb les rabietes i pataletes de Pete Doherty. Les emissores de ràdio tampoc punxen el nou single de Shakira i Beyoncé. Però com ja se sap, el prohibit és doblement atractiu. Els joves no s’han quedat amb els braços creuats i han conservat una xarxa clandestina per on circulen els àlbums i proliferen grups de música que imiten el so americà i europeu.
Hypernova és un d’aquests. Al seu país organitzen zulo-concerts d’amagat per oferir al públic aquest so q
ue “destrossa la moral de la república islàmica”. Cada vegada “arrisquen la vida” pel rock & roll i la lluita contra el sistema. La història d’actitud punk d’Hypernova sembla que ha enamorat Estats Units. No paro de trobar frases com: “"At a time when the chasm between East and West is growing daily and misplaced hostility and lack of communication are thwarting any efforts at building bridges, it is reassuring to know that there is still one medium that remains uncorrupted by petty bigotry and short-sightedness, and transcends all issues of race, religion and ideology”.OOoOoOohhhhhhhh Sííííííííí!!! Com deuen estar gaudint a USA. Els joves d’Iran rebutgen la cultura oriental i fan tot el possible per impregnar-se de la seva. Desafien les autoritats i expressen la resignació amb els mateixos acords que sonen cada dia als països democràtics. Aquests vailets rebels són el futur i caminen a ritme de rock. Com la democràcia. I no només això, sinó que també calcen All-stars, duen samarretes de ratlles i ulleres de pasta.
Ara Hypernova es troba a Nova York després de patir no sé quants problemes per tramitar el viatge. Tots els mitjans informen sobre aquest grup iranià que lluita per ser lliure amb l’arma de la cançó. Sí, reconec que a mi també m’ha captivat la història, però lamentablement la seva música és més del mateix. Hypernova només són uns màrtirs de massapà que aviat desapareixeran. Un grup que, tan aviat com s’hagi explotat la imatge de ser la B.S.O. de la pau juvenil, poques persones els recordaran. Com tampoc els Strokes o els Arctic Monkeys que fan servir com a motlle.
Si teniu curiositat...
http://www.myspace.com/hypernovamusic
1 comentario:
Com a martell d'heretges amateur a vegades trobo a faltar una mica d'Ahmadinejad jo, per l'intrincat i sempre massa sorprenent món de la radiofórmula.
Publicar un comentario