L'escenari és l'Eixample, sortint de la parada de metro Verdaguer. El protagonista, en Jordi Portabella amb un vestit jaqueta color gelat de turró. Observant l'escenari, hi ha una dotzena de persones, la majoria camuflades entre càmeras de vídeo i blocs de notes. 3, 2, 1... Comença l'acte.
En Portabella va narrant els problemes dels majors de 65 anys que viuen sense ascensor. De tant en tant s'uneix la gent que entra i surt del metro. En 20 minuts han perdurat dues àvies i uns xavals punkis que tot rient beuen Xibeca. Entremig d'ells, en Portabella promet instal·lar 1.000 ascensors en 4 anys, si surt escollit a les eleccions municipals de la setmana vinent.
S'acaba l'acte i comença la ronda de preguntes. Un dels periodistes qüestiona el per què s'ha fet el míting al carrer. La resposta és simple. El problema afecta als veïns de l'Eixample i cal treballar per a ells in situ i de "tu a tu". Llàstima que a l'escenari polític només hi hagués dos possibles afectats.
Per a qui ha treballat avui en Portabella?
En Portabella va narrant els problemes dels majors de 65 anys que viuen sense ascensor. De tant en tant s'uneix la gent que entra i surt del metro. En 20 minuts han perdurat dues àvies i uns xavals punkis que tot rient beuen Xibeca. Entremig d'ells, en Portabella promet instal·lar 1.000 ascensors en 4 anys, si surt escollit a les eleccions municipals de la setmana vinent.
S'acaba l'acte i comença la ronda de preguntes. Un dels periodistes qüestiona el per què s'ha fet el míting al carrer. La resposta és simple. El problema afecta als veïns de l'Eixample i cal treballar per a ells in situ i de "tu a tu". Llàstima que a l'escenari polític només hi hagués dos possibles afectats.
Per a qui ha treballat avui en Portabella?
No hay comentarios:
Publicar un comentario